Arthur Miller

 

“Vam trobar un pis gran i molt barat al costat del riu East. De seguida s’hi va crear una rutina: Marilyn passava els matins amb l’analista i les vesprades al pis dels Strasberg, on Lee li donava classes privades que duraven hores. De tant en tant anàvem a Brooklyn a veure els meus pares, que de seguida anaven a avisar els veïns perquè, vençuts per la vergonya, admiraren Marilyn. El carrer s’omplia de xics que la victorejaven  en sortir de la casa. Se sentia molt a gust amb aquella gent normal i estimava molt el meu vell pare, que s’animava només veure-la. Sempre li havien entusiasmat les persones de pell clara i sabia apreciar les dones belles, però era la seua indiscutible tolerància paternal el que li donava certa seguretat a ella. Anava sempre amb una grapejada foto de periòdic en què apareixia amb Marilyn i li l’ensenyava a tot el qui es trobava pel carrer. Era víctima de la susceptibilitat dels anys, la qual cosa suscitava una gran tendresa en ella, que s’oblidava de totes les tensions quan s’acomodava al sofà al costat del meu pare. Quan estava amb ella, les agostades emocions de l’ancià es despullaven de la seua languidesa. Ella m’obria els ulls a la sensibilitat planera i el bon gust del meu pare pel que feia al teatre, i també a les seues sensates opinions sobre els actors. Una vegada més observava l’estimulant i poc sensibler que era en comparació amb ma mare i el poc que es deixava enganyar per les actuacions tramposes i els guions de cinema sense intel·ligència.”

Timebends, Arthur Miller