Arthur Miller

 

Arthur Miller

A mitjans dels anys vint, els blancs no abandonaven necessàriament les cases que anaven sent ocupades per famílies negres i porto-riquenyes. De cap manera es donava per fet que tot Harlem hagués de ser un barri negre; en realitat, era impensable, atés que alguns dels millors restaurants de la ciutat feien el seu agost al voltant de la cruïlla de la Setena amb Lenox, i també al llarg del carrer 125. Al cap i a la fi, el Cotton Club era al centre del Harlem negre, però els seus clients eren gairebé tots blancs. Hi havia almenys un Shubert Theatre a Lenox, prop de l’encreuament amb el 115, i també altres teatres de veritat escampats per Harlem i que representaven el que en realitat eren adaptacions, a càrrec de companyes ambulants, d’èxits de Broadway. A la meua mare li encantava anar a les funcions de la vesprada del Shubert i fou on vaig veure la primera obra de teatre, als vuit anys d’edat aproximadament, ella i jo sols, el meu germà massa ocupat sens dubte, o estudiant o al consultori d’un dentista del centre, on, al marge de les restants fatigues, li estaven posant un pont. Aquesta era encara una tècnica en potència i una forma molt cara de perdre l’esmalt dental de per vida. Jo no tenia les dents menys sortints, però no era el fill gran i, per al meu consol, encara no se’m considerava digne d’aquella inversió monetària. Si bé això em rebaixava, també m’alliberava de les dures responsabilitats de Kermit per les quals tenia un gran respecte però cap ganes de compartir.

Timebends

2 thoughts on “Arthur Miller

Responder a maluybenet Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>