Biografia

L’escriptora Maluy Benet naix a València i des de molt petita s’interessa per la literatura. Als catorze anys comença a escriure poemes i un diari personal; als quinze acaba la seua primera novel·la. Estudia a l’Escola de Magisteri. Després de treballar un curs a València com a mestra, es trasllada a Premià de Mar i, més tard, a Barcelona on assisteix a cursos de l’Escola d’Estiu i de l’Escola de Mestres de Rosa Sensat. En tornar a València, impulsa activitats pedagògiques com la que seria la precursora de l’Escola d’Estiu del País València, al Col·legi Ausiàs March. El 1975, amb un grup de mestres, crea l’escola Les Carolines. Davant la inexistència de textos escolars en valencià, l’editorial Barcanova reuneix un equip de docents per a editar llibres de llenguatge per a l’ensenyament bàsic, de primer fins a vuité. Maluy fa Xicalla, Llengua 2, amb il·lustracions de Manel Granell. També fa Llengua 3, Quaderns de treball, editat pel Grupo Anaya SA i adapta Tris-tras, Vet-ho-ací, de l’Editorial Onda, i un seguit de llibres de text per a l’ESO. Deu anys després, el 1985, considera el projecte de l’escola acabat i afermat i se’n va com a traductora a la Generalitat Valenciana per a poder dedicar-se a l’escriptura, que té una mica abandonada, ja que la feina de l’escola i la labor pedagògica l’agafen la majoria del seu temps.

El 1974 forma part com a actriu del grup de teatre El Gresol, amb l’obra de Maria Aurèlia Capmany Dones, flors i pitança, que comparteix amb Merxe Banyuls. Temps després entra en el Grup 49. Sota la direcció del dramaturg i director Manuel Molins actuen per tot el País Valencià amb l’obra Dansa de vetlatori.

Durant un temps comparteix la creació d’una cooperativa de mestres, per a fer possible L’escola les Carolines, amb les actuacions teatrals, que ha d’abandonar, malgrat la seua passió pel teatre, atesa la impossibilitat de compaginar ambdues activitats.

En un viatge d’estudis a Anglaterra descobreix els tallers d’escriptura i la seua importància a l’hora de millorar les tècniques que l’ajuden a traslladar al paper les idees. En tornar a València, davant la inexistència de cap taller, n’organitza un amb el professor Josep Figuerola. D’aquest taller i dels que Josep fa a Barcelona naix Llançar-se a escriure. Els tallers d’escriptura de Barcelona i València 1988-1989. Un interessant text amb tècniques i textos d’escriptura. En acabar el taller, amb un company del curs, Vicent Mateo, i un quants amics (Dolors Jimeno, Pilar Monerri i Ismael Vallès) crea El cercle d’escriptura. Del laboriós treball d’equip naix la novel·la col·lectiva Hostes (Ed. Marfil) que queda finalista en els XIII Premis Literaris Ciutat de Xàtiva, L’Encobert (1993). Per a commemorar l’aniversari de l’escola Les Carolines, recull, junt amb Chon García-Sala, en Un passeig sentimental per l’Escola Les Carolines, el seu recorregut amb persones que hi han passat, alumnes, anècdotes, entrevistes etc., amb més de quatre-centes fotografies i amb la col·laboració desinteressada del dibuixant Ortifus.

Col·labora en revistes com Papers, Perspectiva Escolar, Saó, Abalorio, etc. Dóna conferències, és membre de jurats de premis literaris com Les irreals omegues, Samaruc, Sambori, la Universitat de València, etc.  És sòcia i col·laboradora del Pen Club i de l’AELC, Associació José Luis Sampedro per a la salut i la cultura, etc.

Des de 2006 ha aconseguit unir dues de les seues grans passions: la literatura i la fotografia en l’exposició Presències on recull mirades i veus de l’Àfrica negra, que ha exposat en diverses sales del País Valencià.