Dashiell Hammet

 

Se li girà el turmell i va caure. El vent del sud, que bufava turó avall fuetejant els arbres de la vora de la carretera, va apagar la seua exclamació fins un sospir i li arrabassà el mocador mentre el feia desaparèixer  en l’obscuritat.

Als seus peus, al camí, jeia la seua sabata dreta. En ficar-se-la s’adonà que li faltava el tacó dret. Mirà atentament al seu voltant i després començà a buscar-lo, de grapes turó amunt, de cara al vent, amb una ganyota de dolor quan tocava el terra amb el genoll dret. Abandonà aviat i intentà trencar el tacó de la sabata esquerra, però no va poder. Tornà a ficar-se la sabata i es posà dempeus, d’esquenes al vent, recolzant-se contra la violència del vent i el pendent del camí. El vestit se li enganxava a l’esquena i voletejava davant seu. Els cabells li assotaven les galtes. Recolzant-se en la punta del seu unflat peu dret per a compensar el tacó perdut, continuà coixejant turó avall.

Woman in the dark, (1933)