El silenci trencat

 

 

La escriptora Maluy Benet conta, en la novel·la El silenci trencat, que Eduard Fauquet, un empresari jubilat per una malaltia, llegeix al diari que la policia sol·licita la col·laboració ciutadana per a esbrinar qui és l’indigent que ha mort a l’Hospital La Fe, sense documentació i sense dir qui era abans de morir. El rostre de la fotografia copsa Eduard de tal manera que no se’l pot treure del cap. Demana ajuda al seu fill periodista, Biel, perquè investigue qui és aquest home. A partir d’aquesta investigació, que li farà visitar diversos estaments oficials, es capbussarà en els  documents d’empresonats i afusellats del poble per si hi ha la identificació de qui busca.

La història es desenvolupa en dos períodes de temps, des de les transformacions socials del segle XIX al XX, fins els inicis de la transició democràtica, l’any 1979; i transcorre en un poble de València.

A través d’aquest material informatiu es mostrarà la vida d’alguns personatges durant la Guerra Civil i la Postguerra, i les diferents formes de fer front a la falta de llibertat política. I Eduard Fauquet trobarà resposta a determinades conductes de veïns que el desenllaç del conflicte bèl·lic havia deixat sense justificació.

FRAGMENT DE LA NOVEL·LA

“Eduard Fauquet estava raonablement content amb el que havia aconseguit en la vida i esperava que aquesta no li donés més ensurts que els que ja havia tingut i que els havia sortejat amb resignació i capacitat d’oblit. Amb la guerra i la malaltia en va tenir prou. Quan alguna cosa podia ferir-lo, es tancava dins del seu món i procurava resistir-hi. Era la seua filosofia de vida.

Aquell matí, com molts altres, després de fer uns quants encàrrecs a la dona -que aquesta li manava per tal que la deixés tranquil·la- es tancà al seu taller. Agafà el motoret que estava arreglant per a fer que brollés l’aigua d’una bassa amb peixos i plantes que hi havia al jardí, però no aconseguí concentrar-s’hi. Llavors recordà la notícia que havia vist en fullejar el diari. Anà a la tauleta on l’havia deixat en desdejunar-se, buscà la pàgina i tractà de dominar la impressió que li feia aquell rostre. Els titulars deien: “ La policia tracta d’identificar el vagabund que va morir a l’Hospital La Fe de València”. Segons el diari del dia divuit de maig de 1979, la policia l’havia trobat en un estat lamentable sota un pont del riu Túria i el va traslladar a l’hospital on va morir. Semblava tenir las facultats mentals pertorbades i no va aportar cap dada que el pogués identificar. La policia sol·licitava l’ajuda ciutadana per a tractar d’esbrinar-ho.

-Què fas ací? Ja has acabat d’arreglar el motor?

-No. Es complica més del que m’imaginava.

-Però, et trobes bé? T’has pres el que t’he donat abans?

-Sí, dona, sí! Qualsevol no et fa cas!

-Recorda el que et va dir el metge. No faces el bèstia que el que tens no és broma.

-Que no m’has sentit Emília? Si et dic que sí és que sí! -bufant.»

El silenci trencat, Maluy Benet, NPQ Editores