Gertrude Stein

 

Gertrude_Stein2

Algú, no recorde qui, ens va dir que una nord-americana havia començat un negoci de préstec de llibres anglesos al nostre barri. En aquella època de restricció de despeses, havíem deixat de pagar la quota de Mudie; l’American Library ens subministrava alguns llibres, pocs, que no eren suficients per a satisfer les necessitats de Gertude Stein. Així és que vam començar a investigar, i vam descobrir Sylvia Beach. Sylvia Beach  admirava  moltíssim Gertrude Stein, i aviat es van fer amigues. Gertrude Stein fou la primera persona que contractà per un any els serveis de préstec de llibres de Sylvia Beach, i aquesta es va mostrar immensament agraïda i orgullosa. Sylvia Beach vivia en un minúscul pis, situat en un petit carrer pròxim a l’École de Médecine. Aleshores eren pocs els nord-americans que la visitaven. Hi estava l’autor de Beebie the Beebeist, la neboda de Marcel Schwod, i uns quants poetes irlandesos extraviats. Llavors vam veure sovint Sylvia, solia venir a casa i també ens acompanyava en les excursions al camp que fèiem amb el vell automòbil. Vam conèixer Adrianne Monnier, qui va portar a la nostra casa Valéry Larbaud, i els dos es van mostrar molt interessants en Three Lives, i sembla ser que Valéry Larbaud projectava traduir-lo. En aquests dies Tristan Tzara aparegué a París. Aquest esdeveniment va impressionar molt Adrianne Monnier. Picabia havia descobert Tzara a Suïssa, durant la guerra, i entre els dos havien fundat el dadaisme, i del dadaisme, després de moltes lluites i baralles, va sorgir el surrealisme.

I Tzara vingué a la nostra casa, supose que fou Picabia qui el va portar, però no n’estic segura. Sempre m’he resistit a creure les històries sobre la violència i la maldat de Tzara, com a mínim puc assegurar que m’ha resultat difícil comprendre-les ja que quan Tzara ens visitava, solia seure al meu costat, davant de la tauleta de te. I em parlava com un cosí germà agradable, encara que no molt interessant.

The autobiography of Alice B. Toklas