Giovanni Boccaccio

Cinquena jornada

Novel·la quarta

Ricciardo Manardi és trobat per micer Lizio de Valbona amb la seua filla, amb la qual es casa, i amb el seu pare resta en pau.

(…)

Misser Lizo, en escoltar que la jove s’havia gitat, tancant una porta que de la seua cambra abocava a la galeria, se n’anà a dormir. Ricciardo, en sentir que pertot arreu les coses estaven tranquil·les, amb l’ajut d’una escala pujà al mur, agafant-se a unes volades d’altre mur, amb gran esforç (i perill si s’hagués caigut) arribà a la galeria, on calladament amb immens goig fou rebut per la jove; i després de molts besos es gitaren junts i durant la nit prengueren un de l’altre delectança i plaer, fent cantar el rossinyol. I com que les nits eren curtes i el plaer gran, i  ja pròxim el dia (la qual cosa no pensaven), escalfats tant pel temps com per l’enjogassament, sense tenir res damunt es van adormir, tenint Caterina amb el braç dret abraçat Ricciardo sota el coll i agafant-li amb la mà esquerra per la cosa que vosaltres molt us avergonyís de nomenar quan esteu amb homes. I tot dormint així sense despertar-se, arribà misser Lizio; i reordant-se que la seua filla dormia a la galeria, obri la porta silenciosament i digué:

‒Vaig a veure com el rossinyol ha fet dormir aquesta nit Caterina.

I sortint fora en silenci, alçà la gerga amb què estava amagat el llit, i es va trobar Ricciardo i Caterina despullats i destapats que dormien de la manera a dalt descrita; i coneixent bé Ricciardo, en silenci se n’anà a la cambra de la seua dona i la cridà dient:

‒Apa, dona, prompte, alça’t i vine a veure la teua filla que tan desitjosa estava del rossinyol que l’aguaitat tant que l’ha agafat i el té a la mà.

Diu la dona:

‒Com pot ser això?

Digué misser Lizio:

‒Ho veuràs si vens de seguida.

(…)

Decameró (1351-1353)

(Durant la pesta bubònica set dones i tres homes busquen refugi als afores de Florència, en una vil·la, durant deu dies. Per a passar l’estona, cada dia, cadascú contarà una història).