Günter Grass

Res de xoc saludable! En això no coneixen els meus gendres, els quatre. No estan casats amb les meues filles sinó, en secret, amb els seus cotxes. Els netegen, també diumenge, de dalt a baix. Es queixen de la més mínima abonyegadura. Parlen constantment d’altres trastos cars, Porsches i la resta, els que miren de reüll com si foren dones estupendes amb les quals pogueren fer una bauxa adesiara. I ara fan cua davant dels assortidors de benzina. La crisi del petroli! Quin impacte, li ho assegure. Un xoc sens dubte. I Gerard, que a part d’això parla com un apòstol salutífer ‒«Per l’amor de Déu, res de carn! Res de greix animal!»‒ i jura i perjura pel pa integral, va xuclar tant de temps de la màniga en transvasar uns bidons que va omplir també com a reserva, que estigué a punt d’intoxicar-se. Ganes de vomitar, mal de cap. Hagué de beure llet a litres. I Heinz-Dieter omplí fins i tot la banyera, per la qual cosa el pis empestava i la petita Sophie es va desmaiar.

Els meus estimats gendres! Els altres dos no son millors. Es lamenten contínuament perquè han limitat la velocitat a cent. I com en l’oficina de Horst només permeten una temperatura de dinou graus, creu que ha de tremolar com un fredolic. Per afegiment, el seu etern rondinar: ‒«La culpa la tenen els àrabs, eixos camellers!». Després son els israelians, perquè novament han fet la guerra, irritant els pobres saudites.

Mein Jahrhundert , Günter Grass, Alfaguara