Invasió Subtil

La invasió subtil

 

«Nosaltres dos

Potser l’home canta en els moments d’intimitat per no pensar, per no submergir-se en aprofundiments torbadors. Sota la dutxa, davant el mirall a l’hora d’afaitar-se o en qualsevol instant de treva brindat per la solitud.

Aquest rostre emblanquit per l’escuma de sabó és el meu. Després de tants anys de donar-li audiència no en puc dubtar. Però hi ha alguna cosa… M’acosto al mirall, em miro el fons dels ulls i em ve fred a l’espinada. «“M’agradaria de fer-me amic de mi mateix ─penso─. Una bona coneixença, sortir junts, parlar de tu a tu amb tota franquesa…»” Ep! És el moment de cantar i ataco un tema folklòric en versió modernitzada. No em quedo content, sóc objectiu. M’ha fallat la prova de despistar i, temerari, em torno a mirar fixament. Ell és allí, aquí, a fora i a dins. Em sabria greu que s’adonés del meu desconcert! Continua afaitant-se nerviosament, es talla i això ens lliga: la gota de sang que li surt de la galta correspon a una ferida que em cou a mi.”

Invasió subtil i altres contes, Pere Calders

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *