James Joyce

‒Tres penics si’s plau.

La mà acceptà la glàndula tendra i humitosa i l’esmunyí en una butxaca del costat. Després es tragué tres monedes dels pantalons i les deixà damunt de la goma amb punxes. Allí es quedaren, foren comprovades ràpidament i ràpidament esmunyides, disc per disc, al calaix.

‒Gràcies, senyor. Fins a una altra.

Un bri de foc despert dels ulls de guineu li donava les gràcies. Ell apartà la vista un segon després. No, més val que no; Un altre dia.

‒Bon dia ‒digué anant-se.

‒Bon dia tingui.

Ni rastre. Esfumada. Tant se val!

Tornava per Dorset Street llegint atentament. Agendath Netaim: Plantacions. Per comprar extensos sorrals al govern turc i plantar eucaliptus. Excel·lents per a fer ombra, com a combustible i per a la construcció. Tarongerars i immensos camps de melons al nord de Jaffa. Pagues vuit marcs i planten pel teu compte un dunam de terreny d’olives, taronges, ametlles o llimones. Les olives, més barates; les taronges necessiten regadiu artificial. Cada any reps una remesa de la collita. El teu nom enregistrat per tota la vida com a propietari al llibre de la societat. En pots pagar deu al comptat i la resta en terminis anuals. Bleibtreustrasse 34, Berlin, W.15.

No hi ha res a fer. De totes maneres, una idea interessant.

Mirà el bestiar borrós en la calitja platejada. Polsim platejat de les oliveres. Dies llargs i tranquils; podar, madurar. Les olives es posen en pots, oi?  Me’n queden unes quantes de ca l’Andrews. Molly escopint-les. Sap quin gust tenen ara. Taronges en paper de seda col·locades en caixes. Llimones també. Cítrics. No sé si deu ser viu el pobre Citron de St Kevins Parade. I el Mastiansky amb la cítara vella. Unes nits ben agradables, passàvem llavors. Molly a la cadira de vímets del Citron. Plaent al tacte, fruita de cera, fresca, la tens a la mà, te l’acostes al nas i n’olores el perfum. Així, un perfum dens, dolç, feréstec. Sempre igual, un any darrera l’altre. I també aconseguim bons preus em va dir el Moisel. Arbutus Place; Pleasants Streets; vells temps plaents. No hi ha d’haver ni una falla, va dir. Fent un viatge llarg: Espanya, Gibraltar, la Mediterrània, Llevant. Caixes arrenglerades als molls de Jaffa, un home que les controla en un llibre, els estibadors de granotes tacades que les traginen. Ara surt el com-se-digui. Bon dia? No em veu. Un que coneixes just de saludar-lo, una mica pesat. Té l’esquena com la d’aquell capità noruec. No sé si el deuré trobar avui. Carro de regar. Per a provocar la pluja. Així en la terra com en el cel.

Ulisses, Editorial Leteradura, traducció Joaquim Mallafrè