Joanot Martorell

Tirant lo Blanc

 

“Capítol CCXVIII

La resposta que féu la princesa a Tirant

(…) E finit lur parlament se n’entraren en la cambra hon era la princessa ab grans rahons ab la Viuda Reposada, e no li pogué parlar. E conegué Stefaia no era ora disposta per parlar ab ella. Lo emperador, que sabé que lo contestable era allí, pensà Tirant hi devia ésser tanbé. Féu-los cridar e, com devien tenir lo consell, dix l’emperador:

─Anem a la cambra de Carmesina e allí veurem com stà, car huy tot lo dia no.s sent bé.

Lo conestable se mès primer. Aprés venia l’emperador e Tirant. Aprés tots los del consell, los qui anar-hi volgueren. E trobaren que la princessa stava jugant ab la Viuda a naÿps, apartades en hun cantó de la cambra. E aquí se asigué l’emperador, prop d’ella, demanant-li de son mal. E ella prestament li repòs:

─Senyor, com yo veig la magestat vostra, soptosament se parteix lo mal de mi. ─Girant los ulls devers Tirant e prenent-se a somriure.

E l’emperador pres gran plaer en les rahons de Carmesina e molt major com la véu en tan bona disposició. E aquí parlaren de moltes coses, e la princessa de bon grat responia en tot lo que Tirant li deya, car la Viuda Reposada li consellà fes festa a Tirant, no tant com solia de primer, mas domèsticament, així com als altres.”

Tirant lo Blanch (text de la primera edició 1490) Transcripció, coordinació i notes Albert Haus

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *