Merxe Banyuls

Foto Merxe Banyuls

Merxe Banyuls (Gandia 1943–2018 València). Dona polifacètica i vital, fou cantant, actriu, presentadora i activista cultural. Formà part de les Joventuts de Lo Rat Penat. El 1975 estrena amb el grup musical Els Pavesos La infanta Tellina i el Rei Matarot, al Teatre Coral el Micalet. Després vindrien: El Pardal de Sant Joan, Valencia-Estambul-Konstantinopolis, Borrumballes falleres i Pavesos Nou i mig. Cançons més populars foren Paquito el Xocolatero, La manta al coll, etc. Com a actriu va intervenir a les pel·lícules Viçanteta està-te queta (Vicente Escrivà, 1979) i Con el culo al aire (Carles Mira, 1981). Fou presentadora del programa de Canal 9 Una música, un poble. A partir de 1983  desenvolupa la seua etapa professional a la Conselleria de Cultura, de la Generalitat Valenciana i al Consell Valencià de Cultura. Ha sigut musa d’artistes i escriptors com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Ovidi Montllor, entre d’altres, i va compartir escenari amb Raimon, Paco Ibáñez, Maria del Mar Bonet, La Trinca, Al Tall, etc. El músic i compositor Manuel Revert va escriure el pasdoble La Merxe Banyuls en “agraïment i admiració a una bona amiga i lluitadora incansable per les bandes de música”.

5 thoughts on “Merxe Banyuls

    • M’ha agradat molt la teua descripció El poema és preciós. Li’l passe a les filles perquè sé que els agradarà llegir-lo.

    • M’ha agradat molt la teua descripció El poema és preciós. Li’l passe a les filles perquè sé que els agradarà llegir-lo.

  1. Dona meravellosa i molt generosa, extrovertida i vital, progressista amb idees clares sense partidismes odiosos ni fonamentalismes; oberta a tots i a tot, amiga dels amics i amable amb tothom fins i tot amb aquells que la van menystenir o la van insultar. No es perdia una estrena de teatre i estimava profundament la nostra cultura, la nostra terra i la nostra gent: una valenciana íntegra i integral. I si se’m permet, parafrasejant l’Estellés:

    “No hi havia a València cap Merxe més com tu,
    feroçment estimaves el paisatge i la terra,
    el sol que ens il·lumina i la mar que ens bressola;
    la llengua que ens relata i ens fa ser el que som,
    l’Horta, el cant, l’alegria: canta, Merxe, allà on sigues,
    mira’ns amablement amb la mirada neta
    i aquell somriure ample tan ple de vida i llum.
    Que els àngels t’acompanyen, però ensenya’ls a dir
    setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat,
    i que canten tots junts una estora velleta
    amb el xocolater i totes les sardines
    de l’Albufera en peu. I que tots els estels
    t’acompanyen per sempre i ens ajudeu a ser
    més lliures, més nosaltres, els valencians del món,
    sense plegar-nos mai als corruptes que volen
    envilir-nos per sempre: sigues l’embaixadora
    per totes les galàxies de la terra i el mar
    que t’estima i t’enyora: saluda l’Estellés,
    també la Carmelina, l’Ovidi i el Fuster,
    Beneyto, Miquel Grau i el Guillem Agulló:
    feu una gran festassa i ajudeu-nos a ser
    lleials i amants per sempre. Riu, Merxe, riu encara
    perquè València ens done tot de Merxes com tu.
    Car ets la ben parida, regina de la llum”

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>