Merxe Banyuls

Foto Merxe Banyuls

Merxe Banyuls (Gandia 1943–2018 València). Dona polifacètica i vital, fou cantant, actriu, presentadora i activista cultural. Formà part de les Joventuts de Lo Rat Penat. El 1975 estrena amb el grup musical Els Pavesos La infanta Tellina i el Rei Matarot, al Teatre Coral el Micalet. Després vindrien: El Pardal de Sant Joan, Valencia-Estambul-Konstantinopolis, Borrumballes falleres i Pavesos Nou i mig. Cançons més populars foren Paquito el Xocolatero, La manta al coll, etc. Com a actriu va intervenir a les pel·lícules Viçanteta està-te queta (Vicente Escrivà, 1979) i Con el culo al aire (Carles Mira, 1981). Fou presentadora del programa de Canal 9 Una música, un poble. A partir de 1983  desenvolupa la seua etapa professional a la Conselleria de Cultura, de la Generalitat Valenciana i al Consell Valencià de Cultura. Ha sigut musa d’artistes i escriptors com Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Ovidi Montllor, entre d’altres, i va compartir escenari amb Raimon, Paco Ibáñez, Maria del Mar Bonet, La Trinca, Al Tall, etc. El músic i compositor Manuel Revert va escriure el pasdoble La Merxe Banyuls en “agraïment i admiració a una bona amiga i lluitadora incansable per les bandes de música”.

5 thoughts on “Merxe Banyuls

    • M’ha agradat molt la teua descripció El poema és preciós. Li’l passe a les filles perquè sé que els agradarà llegir-lo.

    • M’ha agradat molt la teua descripció El poema és preciós. Li’l passe a les filles perquè sé que els agradarà llegir-lo.

  1. Dona meravellosa i molt generosa, extrovertida i vital, progressista amb idees clares sense partidismes odiosos ni fonamentalismes; oberta a tots i a tot, amiga dels amics i amable amb tothom fins i tot amb aquells que la van menystenir o la van insultar. No es perdia una estrena de teatre i estimava profundament la nostra cultura, la nostra terra i la nostra gent: una valenciana íntegra i integral. I si se’m permet, parafrasejant l’Estellés:

    “No hi havia a València cap Merxe més com tu,
    feroçment estimaves el paisatge i la terra,
    el sol que ens il·lumina i la mar que ens bressola;
    la llengua que ens relata i ens fa ser el que som,
    l’Horta, el cant, l’alegria: canta, Merxe, allà on sigues,
    mira’ns amablement amb la mirada neta
    i aquell somriure ample tan ple de vida i llum.
    Que els àngels t’acompanyen, però ensenya’ls a dir
    setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat,
    i que canten tots junts una estora velleta
    amb el xocolater i totes les sardines
    de l’Albufera en peu. I que tots els estels
    t’acompanyen per sempre i ens ajudeu a ser
    més lliures, més nosaltres, els valencians del món,
    sense plegar-nos mai als corruptes que volen
    envilir-nos per sempre: sigues l’embaixadora
    per totes les galàxies de la terra i el mar
    que t’estima i t’enyora: saluda l’Estellés,
    també la Carmelina, l’Ovidi i el Fuster,
    Beneyto, Miquel Grau i el Guillem Agulló:
    feu una gran festassa i ajudeu-nos a ser
    lleials i amants per sempre. Riu, Merxe, riu encara
    perquè València ens done tot de Merxes com tu.
    Car ets la ben parida, regina de la llum”

Responder a maluybenet Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>