Patricia Higsmith

patricia-5-Patricia-Highsmith-al-final-de-su-vida-750x593

 

-Em pregunte d’on ha tret el meu nom!

Stephen Wister no somrigué.

-Això no importa –continuà passejant  amunt i avall amb el got a la mà; els seus ulls grisos miraven Jonathan de cairó i després se n’apartaven. Li interessa guanyar noranta-sis mil dòlars? Això equival a quaranta mil lliures o uns quatre-cents vuitanta mil francs… francs nous. Només a canvi de pegar-li un tir a un home, potser a dos, ja veurem com van les coses. El pla és segur i vosté no correrà cap perill.

-Jonathan tornà a moure el cap.

-No sé d’on haurà tret la idea que sóc un… un pistoler. Em confon amb altra persona.

-No. Ni molt menys.

El somriure de Jonathan s’esfumà sota la mirada intensa de l’home.

-Ha d’haver-hi alguna confusió… Li importa dir-me com m’ha trobat?

-Doncs, vosté… –l’expressió de Wister es va fer més adolorida que mai. Vosté no viurà més d’unes setmanes. Ho sap molt bé. Té esposa i un fill petit, no és cert? No li agradaria deixar-les alguna cosa quan se’n vaja?

Jonathan sentí que la sang desapareixia del seu rostre. Com podia Wister saber tantes coses? Aleshores s’adonà que tot estava relacionat, que qui li havia dit a Gauthier que moriria aviat coneixia aquell home, n’estava relacionat d’alguna manera. Jonathan no pensava esmentar Gauthier. Gauthier era un home honrat i Wister era un criminal. De sobte el whisky escocés de Jonathan va perdre part del seu bon sabor.

-Fa poc va córrer un rumor insensat…

Ara fou Wister qui va moure el cap…

-No es tracta d’un rumor insensat. Pot ser que el seu metge no li haja dit la veritat.

-I vosté sap més que el meu metge? Ell no em menteix. És cert que tinc una malaltia de la sang, però… ara no estic pitjor que… –Jonathan es va interrompre. El que importa és que em tem que no puc ajudar-lo, míster Wister.

Wister es mossegà el llavi inferior i la llarga cicatriu es mogué desagradablement, com un cuc viu.

Jonathan apartà la mirada. Seria veritat que el doctor Perrier li havia mentit? Jonathan pensà que hauria de telefonar al laboratori de París al dia següent al matí i fer algunes preguntes, o senzillament presentar-s’hi i exigir una explicació.

-Lamente dir-li, míster Trevanny, que és vosté qui no està informat, evidentement. Almenys ha sentit el que vosté diu el rumor, així és que no sóc el portador de males notícies. És vosté molt lliure d’elegir, però pense que, ateses les circumstàncies, una suma considerable com aquesta resulta bastant atractiva. Podria deixar el treball i gaudir dels seus… Bé, per exemple, podria fer un creuer al voltant del món amb la seua família i, malgrat això, deixar-li a la seua dona… 

A suspension of mercy

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>