Paul Bowles

Foto Paul Bowles

“Al café de Mustafa

El marit de la meua mare no em deixava viure a sa casa, així és que vaig tornar a viure al café de Mustafa. I un dia vam escoltar que el sultan anava a tornar amb nosaltres. Heu sentit les notícies?, deien. No, no he sentit res. Torna el sultan, i els francesos ens donaran la llibertat. L’endemà que ell arribe a Tànger serà la Festa del Tron! Serà el dia més gran de l’any!

No ho sé, vaig dir.

Perquè jo no treballava aleshores. Tenia la roba feta miques i molt bruta. Una vesprada, vaig anar a Souani a veure ma mare. En arribar-hi estava famolenc i em va donar alguna cosa per a menjar. Si el seu home haguera estat a casa, no hauria pogut donar-me res.

Quan vaig acabar de menjar vaig dir: Mira, si el meu germà té uns pantalons i una camisa de recanvi, m’agradaria usar-los per uns dies, fins que acabe la festa. Després se’ls tornaré.

Em va portar la roba. Agafa els pantalons i la camisa. Però quan acabe la festa torna’ls.

Em fa por que el teu marit s’enfade, li vaig dir. És la roba del seu fill.

No, emporta-te-la. No te’n preocupes. Si diu alguna cosa, li diré que ho he agafat jo.

Uaja, li vaig dir.

Em vaig posar la camisa i els pantalons, agafí mitja barra de pa que em va donar la  mare i me n’aní.”

A life full of holes

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>