The short reign of Pippin IV

Pippin 4

 

En tot cas, França es va trobar sense govern. Hom recordarà que quan el president Sonnet convocà els Cristians Ateus per a formar govern, no pogueren posar-se d’acord ni tan sols entre els seus membres… De la mateixa manera, els Socialistes no aconseguiren sumar els suports necessaris. Els Cristians-Comunistes, amb el suport de la Lliga dels No-pagadors-d’impostos, no van aconseguir reunir els requisits. Llavors M. Sonnet va convocar la històrica conferència que va reunir al Palau de l’Eliseu els dirigents de tots els partits.

(…)

Després de set dies, la conferència no havia arribat a cap conclusió. El president Sonnet posà a disposició dels delegats el lavabo de l’Eliseu, alhora que es negava a fer-se càrrec dels seus llençols.

 La gravetat del compàs d’espera fou reflectida en la premsa parisenca. El periòdic humorístic Alligator va suggerir fer permanent la situació, ja que no s’havia produït cap crisi nacional des que els dirigents dels partits estaven fora de circulació.

 Sovint, les grans decisions històriques estan provocades per petits motius o, fins i tot, intranscendents. Ja al començament de la segona setmana de la reunió, els dirigents de la resta de partits polítics s’adonaren que les seues veus, que havien anat augmentant asprament de to fins quedar-se ronques, eren ja completament inaudibles. 

Fou en aquest moment quan el grup compacte dels monàrquics va envair la sala. Atés que mai havien tingut esperances de ser inclosos en cap projecte de govern, s’hi havien abstingut d’intervenir en els debats, així que conservaven intactes les seues veus. Després de la confusió de vuit dies d’encontres, la calma que mantenien els monàrquics, encara que només fos per contrast, semblava explosiva.

(…)

Llavors es va produir una unanimitat d’intenció entre els partits polítics, única en la història recent. Cada grup donava suport a la restauració de la monarquia per raons diferents, perquè els beneficiaven. Els comunistes, fidels a la seua estratègia, mantenien un malèvol silenci.

El debat prengué impuls en la premsa francesa, que va trobar en el augment de tirada dels seus periòdics la raó per a mantenir aquests esdeveniments ocupant la part central de les seues edicions. Le Figaro, en un editorial de primera pàgina, va dir que, simbòlicament, la dignitat i la integritat franceses estarien  millor representades per un rei que per un modista.

The short reign of Pippin IV

2 thoughts on “The short reign of Pippin IV

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>