Truman Capote

«Wells estava aclaparat. Com al final descriuria la seua reacció ‘a penes podia creure-ho’. I tanmateix tenia molt bones raons per a fer-ho, perquè no sols coneixia la família assassinada sinó que sabia perfectament qui havia estat el seu assassí.

Tot va començar molt de temps enrere: feia onze anys, segons recordava, en la tardor de 1948, quan Wells tenia dinou anys. Segons recordava, en aquella època ‘recorria d’una banda a altra el país, treballant en el que li anava sortint.’

‒El cas és que un dia em vaig trobar a l’oest de Kansas. Prop de la frontera amb Colorado. Buscava feina, i preguntant ací i allà  em van dir que potser pogués ocupar-me de peó a la granja River Valley. Així és com li deia ell a la seua granja; el senyor Clutter, em referesc. I em va donar la feina. Vaig estar-hi un any, aquell hivern, com a mínim. I quan vaig anar-me’n fou perquè sentia que no em podia estar quiet. Necessitava moure’m. No perquè hagués tingut cap problema amb el senyor Clutter. Em tractava molt bé, com a tot el mon que treballava per a ell; si per exemple anaves una mica curt de diners abans del dia de la paga, t’avançava un bitllet de deu o de quinze. Pagava bé, i si ho mereixies sempre estava disposat a donar-te una prima. El cas és que el senyor Clutter m’agradava molt. Tota la família. La senyora Clutter i els seus quatre fills. Quan els vaig conèixer, els dos petits (els assassinats: Nancy i el xic de les ulleres) encara eren molt menuts; pot ser que tingueren cinc o sis anys. Les altres dues xiques (una es deia Beverly; l’altra no me’n recorde) estaven ja en secundària. Una família molt bona, bona de veres. Mai no els he oblidat. Quan me’n vaig anar era ja 1949. Em vaig casar. Em vaig divorciar. Em cridaren a files. Van passar altres coses. El temps passà, podríem dir, i el 1959 (el juny del 59), deu anys després de la darrera vegada que vaig veure el senyor Clutter, m’enviaren a Lansing. Per furtar en una botiga d’electrodomèstics. El que pretenia…, bé, el que volia era fer-me amb uns quants tallagespes elèctrics. No per a vendre’ls. Tenia planejat muntar un negoci de lloguer de tallagespes. Ja sap, per a tenir alguna cosa permanent, quelcom propi. Tot em va sortir malament, és clar; tret d’aquesta sentència de tres a cinc anys. Si no m’hagueren ficat a la presó mai no hauria conegut Dick, i potser el senyor Clutter  no seria ara sota terra. Però així estan les coses. En fi… El cas és que vaig conèixer Dick.»

In Cold Blood, Truman Capote   

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *