Un gerro blau (fascicles)

portada Un gerro blau Editorial Amazon

 

 

L’olor de l’aire

Fascicle núm 1

     L’avió aterrà a l’aeroport de Heathrow a les 14:45 hores. A Gisela sempre li havia semblat el més monstruós dels que coneixia. Sols per a sortir–ne van tardar més de tres quarts d’hora. Agafà l’airbus A2, que, per cert, havia canviat de parada sense indicar–ho en cap lloc. Feia bastant calor a Londres i aquell autobús es movia com una anguila. Les maletes se n’eixien de l’espai que hi tenien assignat i atropellaven els viatgers que romanien drets per manca de seients. Però, això no era res comparat amb el perill que suposava anar per l’escaleta que comunicava amb el pis de dalt, on es podia fumar i fugir de les maletes assassines. Gisela se’n baixà a l’estació d’Euston, agafà l’Intercity de les 19.20 hores i tractà de dormir una mica, però la gana li ho va impedir. Comprà un sandvitx a la cafeteria del tren, on l’embolcall era l’únic interessant, i se’l menjà. “Els anglesos són capaços de magnificar la cosa més simple del món,  gràcies a la embolcall que hi posen”. I una parella que tenia a la dreta va confirmar els seus pensaments. Ella bevia una gasosa i ell una cervesa, però ho feien amb tanta cerimònia que era com si estigueren prenent el te amb la reina d’Anglaterra.

     El tren arribà a les deu de la nit a l’estació de Bangor. Una ciutat gal·lesa situada a l’est de l’illa de Gran Bretanya. L’andana, petita i fosca, restà silenciosa quan el tren s’allunyà. Només tres passatgers se’n van baixar. Dos homes i una dona. Mentre ells desapareixien en la nit, ella cercava algú a qui preguntar. En eixir fora trobà un taxi i li demanà que la dugués a Hall Residence

—A quina de les dues residències va vosté? A la nova o a l’antiga?, digué el taxista mentre somreia.

–Doncs, no en tinc ni idea. Estan molt separades?

     La discussió era bastant inútil, perquè les dues estaven molt a prop i a tres–cents metres de l’estació. Però, en un començament, per a la dona, la idea d’anar d’un lloc a un altre, després de quasi dotze hores de viatge, li semblava un entrebanc massa feixuc per a les seues forces. Només a la residència nova hi havia llum, per la qual cosa, s’hi van aturar. Pagà al taxista i arrossegant l’equipatge travessà la porta de vidre. Un home de mitjana edat la saludà molt amablement, fins i tot va fer alguna broma. Després de comprovar en una llista que tenia li indicà que la seua cambra era a l’altra residència.

—Està bé, no es preocupe, jo li duré la maleta. Vosté fa cara de cansada”, digué l’home davant l’expressió de desesperació de Gisela.

     La seua cambra era al primer pis, on arribaren després de travessar la porta principal, que s’obria teclejant uns números, una escala estreta i un replà amb dos corredors. Les cambres voltaven la zona central on eren la cuina i els lavabos. Li obrí la porta, li deixà la maleta damunt d’un escambell i s’acomiadà.

     Ella es va traure les sabates i la jaqueta i es deixà caure damunt del llit. No li restaven forces ni per a moure les pestanyes, però en un últim intent, buscà els lavabos, es dutxà i li semblà que amb l’aigua —per cert freda— que li regalimava pel cos se li anava tot  el que se li havia enganxat pel camí, cansament, nervis, angoixes… Quan es ficà dins del llit no s’ho podia creure. Pel gran finestral entrava una llum blavosa i amb aquesta visió es quedà adormida.

     Al dia següent el xivarri de les gavines la va despertar, aleshores recordà on era i respirà a fons. Havia fet aquest viatge perquè la Universitat Anglesa de Bangor no era cara, i amb la beca que havia aconseguit tampoc no podia fer miracles. Per altra banda, hi tenien un departament d’informàtica molt bo i això era important per a poder finalitzar el treball que tenia entre mans.

     Va recórrer les instal·lacions de la nova llar, saludà alguns xics i algunes xiques que començaven alçar–se i isqué al carrer. Baixà per un voltat de cases amb jardí, a la dreta hi havia una esglesieta  i en front el Safeway, lloc ineludible de reunió diària dels estudiants que hi compraven tot el que necessitaven a molt bon preu alhora que hi feien els àpats principals. A l’esquerra una pizzeria, una llibreria on feien molts bons descomptes, el pub Bellevue i, al fons del carrer, l’edifici central de la universitat. Un edifici majestuós, del segle XIX amb llargs passadissos, enormes sales i virolades vidrieres. Preguntà en informació per la persona amb qui tenia una entrevista i esperà.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>