Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines

“La vostra utopia de llibertat, la vostra progressia somniadora i capaç compleix 25 anys. Ara a cada pas que fem, el somni es manifesta, la utopia esdevé real.

Gràcies per fer que ‘naixen flors a cada instant’. (Signat: Aquell alumnat, lliure, somiador i capaç)”

[…]

“Per la nostra aportació al pla experimental de l’ICE, com a escola pilot, rebem una subvenció de tres milions de pessetes. El sistema d’introduir l’ensenyament en valencià de Les Carolines, diferia una mica de La Comarcal, La Masia i La Gavina, que eren les altres escoles que formaven el Patronat. Ja que partíem d’una alumnat majoritàriament castellanoparlant, mentre que el d’elles era valencianoparlant. El nostre programa (vegeu document 7) l’agafa l’ICE com a model i més tard la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per a després aplicar-lo a les escoles públiques.”

[…]

El desembre de 1977 fem la primera festa de pares i simpatitzants, entre els quals estaven representants d’altres escoles. Era per la nit, d’un cap de setmana, i hi vam col·laborar tots. Els pares portaren amanides, truites de creïlles, etc. L’escola va fer una immensa sangria, molt forta per cert. Lluís Miquel i els 4Z actuaren en un entaulat que posàrem en un racó del jardí. Hi hagueren actuacions espontànies per part dels pares, no sabem si per l’efecte de la sangria. Fins i tot algunes persones es menjaren les carlotes que Maria Elena tenia germinant a la seua classe com a experiment. El problema fou per a ella que s’hagué d’inventar una història per a contar als alumnes què hi havia passat. L’himne de la nit fou la cançó de la Trinca ‘L’home ve de la patata’. No recorde quina era la finalitat de la festa, a banda de trobar-nos i gaudir d’una bona estona fora del formalisme dels rols de pares i mestres, però segurament també tindria un altre objectiu, ja que vam fer un bar d’on pensàvem treure alguns dines.

Un passeig sentimental per l’escola Les Carolines, Ed. Amazon