Virginia Woolf

virginia-woolf1939

Avui ha plogut sense parar durant tot el dia, de manera que he hagut de dedicar el matí a la costura. La mare li ha escrit al pare una carta que John Ashe portarà a Londres la setmana vinent. Els meus pensaments, és clar, es troben detinguts en aquest viatge, i a la gran ciutat que potser mai no arribaré a veure, malgrat que sempre somnie amb ella. El viatge comença a trenc d’alba, ja que convé passar poques nits al camí. John viatja amb altres tres homes; tots ells van al mateix lloc. A vegades els he vist partir i he anhelat cavalcar amb ells. Es reuneixen al pati, quan els estels encara brillen al cel, i les persones de l’indret surten embolcallades en capes i robes estranyes, i ma mare ofereix una gerra de cervesa a cadascú dels viatgers; i li la dóna amb les seues mans. Els cavalls van carregats amb fardells per davant i per darrere, però no fins al punt d’impedir-los el galop si això calgués; i els homes van ben armats i coberts de pells folrades de lli, perquè els dies d’hivern són curts i freds i potser que hagen de dormir sota una bardissa. És una visió que resulta esplèndida en sortir el sol: els cavalls renillen i s’impacienten per iniciar el viatge; la gent s’amuntega al voltant. Pronuncien els seus “Déu ens guarde” i envien els darrers missatges per als amics de Londres; i quan el rellotge toca les quatre es posen en marxa. Saluden la meua mare i la resta i desapareixen pel camí. Molts homes joves, i també dones, els acompanyen en el seu camí fins que la boira s’hi interposa, ja que sovint els homes que així parteixen, a trenc d’alba, no tornen mai més.

The complete shorter fiction

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>