W. Somerset Maugham

 

Foto

Ashenden estigué dos o tres dies a Basilea; però no s’hi va divertir gaire. Va passar gran part del temps a les llibreries, fullejant-hi tants llibres que no hauria tingut temps per a llegir-los encara que la vida tingués mil anys de duració. Una vegada va veure Gustau al carrer. Al matí del quart dia li van portar una carta amb el desdejuni. Era d’una casa comercial que no coneixia i dins hi havia un full de paper escrit a màquina. No va deixar de somriure en pensar que Gustau no devia saber que tan fàcil és identificar una persona per la màquina d’escriure com per l’escriptura a mà. Després d’haver llegit i rellegit acuradament la carta, posà el paper a contraclaror per a veure si hi tenia segell a l’aigua (realment no tenia cap raó especial per a fer-ho, sinó els vicis de les novel·les de detectiu que havia llegit, on això sempre sol ser un rastre important) i després encengué un llumí i contemplà com es cremava. Polvoritzà amb les mans els fragments cremats.

S’aixecà, perquè cal dir que li servien el desdejuni al llit, empaquetà les seues coses i agafà el primer tren per a Berna. Des d’on envià un telegrama xifrat a R. Dos dies després li portaren a l’hotel, a una hora en què no era provable que ningú estigués pels passadissos, les instruccions referents al cas Caypor, i a les vint-i-quatre hores següents arribava a Lucerna, pegant un rodeig a propòsit.

Ashenden or the British Agent

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>