Willa Cather

«Mitja hora més tard, Paul sortia de l’avinguda Negley i baixava lentament per un dels carrers laterals, allunyat de la via principal. Era un carrer molt respectable, on totes les cases eren exactament iguals; on els negociants de modestos mitjans engendraven i educaven grans famílies de xiquets, els quals anaven a l’Escola Litúrgica per a aprendre un catecisme abreujat i ser iniciats en l’aritmètica; tots eren tan semblants, tan semblants, com les seues cases, i dels qui podria dir-se que semblaven tallats d’una mateixa peça de tela per la monotonia en què vivien. Paul mai no recorria el carrer Cordelia sense sentir un sotrac de mal humor. Sa casa estava al costat de la del ministre Cumberland. Aquella nit s’hi aproximava posseït d’un enervat sentiment de derrota, el mateix desesperat sentiment, que sempre experimentava en tornar a casa, d’estar submergit en la lletjor i en la vulgaritat. Només entrar al carrer Cordelia va sentir que les aigües queien amb més força sobre el seu cap. Després de cada una d’eixes orgies de vida, patia la depressió física que segueix a l’excés; el fastig dels llits respectables; dels àpats vulgars, d’una casa envaïda per la massa incolora i insípida de tots els dies de l’existència; un morbós desig de coses gelades, de llums suaus, de flors fresques…

Quant més s’apropava a la casa, més apartat se sentia Paul de tot allò: del seu lleig dormitori; del desagradable quart de bany, amb els tubs de zinc llardosos, l’espill trencat i les claus de l’aigua sempre gotejant; del seu pare, dalt de l’escala, amb les peludes cames sortint per baix de la camisa de dormir i els peus ficats en les sabatilles de tela. Tornava més tard del que era el seu costum, i això donaria lloc, amb tota certesa, a investigacions i retrets. El xic es deturà per uns instants davant la casa. S’adonava que li seria impossible dirigir la paraula al seu pare aquella nit. No, no hi entraria. Diria al seu pare que no havia tingut diners per a l’autobús i que, com plovia tant, s’havia anat a casa d’un company i hi havia passat tota la nit».

“Paul’s Case”, The Troll Garden