Yann Queffélec

yann-queffelec-rencontre-les-lecteurs-la-bibliotheque

 

A Baba Iaga el paisatge havia desaparegut sota la neu i fosquejava. A la cuina, on fumejaven el samovar i la caldera de fer bugada, Tita somiejava arran de la finestra. Quan va ser negra nit, amb una sensació d’abandonament que l’escanyava, va pujar a trucar a la porta de Zinnaida i va córrer a seure als peus del gran llit cobert de blanc.

Reina asseguda davant el tocador de palissandre, vestida amb un vell pentinador de seda malva amb mànigues flotants, l’àvia s’estava vestint per sopar. Tenia més de setanta anys i encara presumia de bellesa, encara era sensible als seus encisos gairebé intocats pels anys, la pell suau i blanca, el cos fi i esvelt, els ulls d’un blau violent, privats d’emocions com l’atzur del cel o l’acer dels mars.

Encara que contemplés sense il·lusió tot allò que l’envoltava i la monotonia dels invariables comensals que hauria de suportar fins a la tomba: un Lev taciturn i mal afaitat, un Vladímir rígid, els ulls acalats damunt la sopa amb posat de conjurar-hi el futur, i aquelles dues mallerengues del capdavall de la taula que enllestien l’obligació de l’àpat familiar esperant només un signe de part seva per fer-se fonedisses, ella mantenia l’orgull de les aparences i els concedia la major part del temps.

La dona sota l’horitzó, traducció Joan Casas, Edicions 62

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>